Pazo de Lourizán

El Pazo de Lourizán és una de les arquitectures més singulars de les cases senyorials gallegues de principis del segle XX. L’edifici actual és el resultat de diverses fases de transformació, culminades amb la reforma de Jenaro de la Fuente, que li va donar la configuració de palau burgès amb què ha arribat fins als nostres dies.

La intervenció de Chroma va comprendre façanes, cobertes i diferents espais interiors, amb una gran diversitat de materials i elements decoratius que requerien criteris i tractaments específics.

Estucs, morters, pedra tallada, cornises, balaustrades, policromies, fusteries, vidrieres, paviments i sostres decorats conviuen al Pazo com a resultat de diferents moments de la seva història.

El repte consistia a intervenir sobre aquest conjunt sense uniformitzar-lo ni eliminar les traces del pas del temps. La restauració va prioritzar la conservació dels materials existents, l’ús de solucions compatibles i reversibles i l’absència de falsos històrics.

La restauració va partir d’un procés de documentació i anàlisi destinat a entendre els materials, identificar patologies i determinar què calia conservar, consolidar, reintegrar o substituir.

Es va treballar amb documentació làser 3D i núvol de punts, registre fotogràfic i gràfic dels vestigis, mapes de patologies, presa de mostres i caracterització de pigments, àrids, aglutinants i morters. Les analítiques van incloure microscòpia, SEM-EDX, FTIR-ATR i estudis estratigràfics.

Aquesta informació va permetre adaptar la intervenció a cada element: identificar els estucs que podien conservar-se, definir morters compatibles, documentar acabats originals i establir tractaments específics segons els materials i el seu estat de conservació.

Els treballs van incloure el sanejament i la consolidació dels paraments, la retirada d’elements fora d’ús i de morters incompatibles i la conservació dels revestiments originals recuperables.

Les zones perdudes es van reintegrar amb morters de cal formulats específicament per a cada parament, ajustant-ne granulometria, textura i tonalitat a partir dels estudis previs. En els elements de pedra es van recuperar volums amb morters minerals de restauració, preservant al màxim el material original.

També es van restaurar cobertes i terrasses, substituint les peces deteriorades per solucions compatibles, sanejant juntes i eliminant elements fora d’ús.

El comportament de les esquerdes es va monitoritzar mitjançant escanejos georeferenciats successius per poder-ne controlar l’evolució.

Als interiors es van conservar les diferents capes de policromia i altres acabats que formaven part de l’evolució històrica del Pazo. Els tractaments de neteja i consolidació es van adaptar a la fragilitat de cada superfície, començant sempre pels procediments menys agressius.

La intervenció va incloure també pintures murals i decoratives, fusteries, vidrieres, sostres, arrimadors i paviments. Les llacunes cromàtiques es van reintegrar amb tècniques reversibles i diferenciables, com el tratteggio, per recuperar la lectura del conjunt sense confondre les aportacions contemporànies amb els elements originals.

La restauració va permetre conservar el Pazo de Lourizán com un conjunt patrimonial complex, respectant tant els materials originals com les transformacions que formen part de la seva història.

La intervenció va consolidar els elements degradats, recuperar revestiments i volums perduts i preservar policromies, fusteries, vidrieres i altres acabats singulars.

L’objectiu no va ser retornar l’edifici a un únic moment de la seva història, sinó conservar les traces que permeten entendre-la.